Pushkar, la gran sorpresa

La sorpresa més gran que vaig tenir a la índia va ser Pushkar, de sobres és coneguda fama que té Agra i el Taj Majal. Varanasi i els seus espectaculars ghats, Jaisalmer i l'entrada al desert, entre molts d'altres... però jo em vaig enamorar de Pushkar!







Però què és Pushkar? Doncs és una població de 14.000 habitants. on hi ha més de 400 temples i un dels pocs construïts en honor de Brahma. Cosa que fa la ciutat un punt de pelegrinatge per als hindús i per això el viatger ha de ser especialment curós en respectar les costums locals. Això vol dir que res de menjar carn, ous, tampoc beure alcohol (hi ha contraband, això ho puc jurar). És una ciutat dedicada al turisme, on segur que no hi ha cap problema de res, et pots orientar perfectament bé i caminar de punta a punta gràcies al seu tamany.





Però si alguna cosa distingeix a Pushkar és la seva Fira del Camell. Aquest esdeveniment anual que sol celebrar al novembre originalment servia únicament per a la compra-venda de bestiar, però amb l'arribada del turisme s'ha convertit en una atracció importantíssima. Pot arribar a convocar més de 200.000 persones i uns 50.000 camells entre d'altres. D'una banda, els comerciants es dediquen al seu negoci, i al mateix temps té lloc la festa. Competicions de bestiar, exhibicions, música, encantadors de serps. Tot això en el desert i amb un ambient ple de color, música i folklore. Sens dubte, imprescindible si s'està al Rajasthan per aquesta època de l'any. En el nostre cas, vem organitzar tot el viatge de forma de poder ser a la població durant aquestes dies.









Pushkar té el nom gràcies al llac que hi ha al mig, sense tenir res a veure amb Varanasi, la ciutat de Pushkar compte amb 52 ghats al costat del llac els que veurem als pelegrins hindús portant a terme els banys sagrats. S'ha d'anar molt alerta al fer fotos perquè está prohibit... o sigui, que si no es pot resistir la temptació... s'ha de fer d'amagat.







La nostra experiència és que pràcticament segur que per arribar aquí has de fer escala a Ajmer, una ciutat propera, que podriem dir que és la Meca musulmana de la índia, l'únic lloc de tot el viatge, on vaig patir, cap més guiri en tota la ciutat i aquella veu d'alarma dins el cap per fanatisme religiós...








A Pushkar no hi ha tuc-tucs, doncs la millor opció és anar a peu. Les distàncies són petites.











Pushkar és una ciutat màgica i mística.

Syros, sense gaire res però tampoc li fa falta

Vaig arribar a Syros per casualitat com qui diu, volia veure illes gregues i una bona opció era aquesta perquè venia de camí a Myconos.





El ferri va arribar molt tard a la nit i per sort els de l'allotjament estaven al port perquè si no ... la cosa es podia haver allargat molt. Em van explicar com arribar des del port, que realment no era difícil però si no ho saps ... a la nit es sentia un vent molt fort a fora i a l'endemà encara no s'en havia anat. En aquest moment vaig veure que possiblement i com a mínim el vent estaria present en l'estada d'aquesta illa.



No he tingut moto en la meva vida ... però és una opció molt barata per quan ets de vacances i amb poc equipatge o sigui que ale! moto llogada. I res amb la meva poca experiència i el vent algun sustillo hi va haver però res important.





Com és d'imaginar, l'illa es pot fer de costat a costat en un dia o sigui que el millor és agafa-s'ho en calma. Fer una mica de platja, després ... una mica més de platja. Per tot seguit anar a prendre una dutxa, degustar el primer cafè frappe, fer una mica de turisme per Hermoupolis, la capital i després buscar un bon lloc per menjar. Si és el principi de l'estada a Grècia al millor és bon moment per provar l'amanida grega i possiblement per veure que el preu del vi és impagable.











Doncs el que deia, Syros no té res d'especial però per uns dies de relax extrem tampoc li falta de res.

Correfoc, dels majors espectacles que hi ha.

No hi ha cosa que em sembli més espectacular que un correfoc. He estat en molts costats, he vist moltes coses típiques de diferents cultures però cap com aquesta.

Un espectacle amb llums i colors típics de l'infern amb els seus diables, vestiari, etc, on la gent s'ho passa d'allò més bé, amb el gran ambient, la música folklòrica i posteriorment la festa que l'acompanya.

Un espectacle increïble, digne de ser reconegut a tot arreu.

Aquí teniu quatre imatges del correfor de Manresa de l'any passat, on vaig començar a disparant des de la llunyania però que de mica a mica vaig acabar dins amb pantaló curt i maniga curta...

Santorini, unes vistes d'escàndol

Una de les meves il.lusions des de petit era anar a Santorini. Possiblement l'illa grega més famosa i amb raó.



Fa un parell o tres d'anys els meus pares es van deixar caure per allà i al veure la fotos s'em posaven les dents llargues a més no poder, fins que finalment, hi he pogut anar.






S'ha de reconèixer que Santorini té poc a fer, un cop has visitat les vistes de postal i també has vist la posta de sol ja has cumplert amb l'expedient. Però realment, és un lloc molt recomanable.





Agafar un cotxe i disposar-se a patejar la illa de banda a banda, sense horaris, sense presses però sense pauses, aprofitant al màxim el dia.







Al matí arribar fins al far de Faros, al migdia dirigir-se cap Perivolos, on es pot menjar en qualsevol dels abundants restaurants de davant la platja. Una de les sorpreses de l'l'illa va ser el poble de Pirgos, on es pot passejar tranquil.lament pels seus tranquils carrers. Per després fer un una parada obligatòria a Thira, amb els seus rucs i les espectaculars vistes a la caldera. Per acabar el dia, a Oia, on es pot fer una capbussada en alguna de les incomptables piscines d'escàndol abans de dirigir-se al final de poble, on hi ha la posta de sol més bonica de tot Santorini.