El temps passa, cada dia hi ha més responsabilitats, més coses en que pensar i menys temps per ser lliure. No em penedeixo pràcticament de cap de les coses que he fet, però si d'algunes que no. Alguns somnis encara són a la mà, per a altres, ja és tard. I després em plantejo ... que passaria si el temps s'aturés? que passaria? canviaria algunes coses? les faria igual? El què está clar és que encara som a temps de fer qualsevol cosa.
Estic nerviós, porto tota la tarda amb la tremolor ... i és que d'aquí una hora i mitja es juga la final de la champions, com diuen aquells ... l'anaconda ja està aquí!
Durant tota la tarda entre cerveses no he fet més de mirar vídeos homenatge dels grans moments del FCBARCELONA com el triplet, la final de París, l'informe Robinson d'Eto'o, algun moment del Crakòvia i l'Iniestazo d'Stanford Bridge amb totes les locucions possibles.
Però finalment, he arribat a un dels anuncis d'ESTRELLA DAMM, si, aquells que parlen de Catalunya i del Barça i amb la pell de gallina m'he dit ... que sóc un afortunat per haver nascut on ho he fet i d'haver agafat l'època daurada d'aquest equip, que és més que un club! I els anuncis d'estrella amb una facilitat increhible ... t'arriben al cor i encara fan que n'estiguis més orgullós.
En fi, vaig tiran... em poso la meva samarreta de Dani Alves i... que hi hagi sort! ;)
Aixecar-se a bona hora, sortir al carrer, el sol comença a escalfar, una petita brisa et fa agafar un calfred i de fons, el soroll de les onades que més que trencar, acaricien les pedres de la costa.
La gent ja fa una estona que està en marxa, però a un ritme diferent al que podries trobar en altres llocs, tot i ser temporada baixa les terrasses són plenes de gent que pren un cafè de bondia amb vistes al mar.
Tot està a punt, comença un dia de relax amb la ment en blanc i només una preocupació, la de la crema solar per no torrar la pell més del compte.
Ahir una amiga em comentava que la Costa Brava és una de les coses que sent més orgull de Catalunya, cosa que mai m'havia plantejat però... hi estic totalment d'acord!
El que més recordo del meu viatge a l'Índia són els trasllats d'un lloc a altre. En aquesta ocasió parlaré del camí a Benarés i els 600km per arribar-hi des d'Agra.
Un tren, tercera classe i un vagó ple de lliteres ple arrebossar. D'això ja fa molt de temps però ho recordo com si fos ahir. Jo amb la meva motxilla fent de coixí al tercer pis de la llitera, el sostre del vagó a 20 cm i un recorregut de 15h per endavant. El primer que pensar va ser, es passarà ràpid perquè podré dormir ... amb el que jo no comptava era el venedor de te que passava cada 20 minuts cridant chai, chai tea. En definitiva, de dormir res...
A les deu del matí ens plantem a Benarés, amb son, gana i personalment un mal de cap, que estava a punt d'augmentar. Al sortir de l'estació, una núvol de taxistes de rickshaw, àlies tuc tuc, volen sobre nosaltres per oferir-nos el seu servei. Per sort, ja feia dies que donàvem voltes pel país i ja sabiem com solucionar el tema, es diu competència deslleial, si tu no em fas el preu que vull, ho farà un altre. Total, acabem els meus tres acompanyants amb les maletes, un noi que haviem conegut al tren, el conductor i jo pujats en un minitrasto d'aquests, que ens porta al centre.
Un cop a Benarés nomès dir que jo pensava que si havia de trobar el meu jo interior, ho faria allà, entre els seus ghats arran del Ganges, les flors, els crematoris, entre d'altres però no ho vaig fer, encara segueixo buscant. Tot i que és un lloc increhible, on es respira història, cultura i molta espiritualitat. Si es va a per aquests indrets ha de ser un visita obligada, pel què representa.
Un dia em van comentar que les millors braves del món estaven a Girona i com a bon empíric que sóc, vaig anar-les a provar. El lloc és al König, un frankfurt al mig de plaça de la independència.
Doncs resulta que per aquestes dates hi havia a Girona, Temps de flors. Una exposició articstica que dóna vida i color a tota la ciutat. Els carrers i patis estan a arrebossar de color i diferents olors. Tot i que aquest any no ha tingut la mateixa repercussió que en altres edicions, a causa de les retallades en el pressupost, però és un espectacle digne d'una escapada a aquells paratges.
