Gent del món

Una de les coses que m'agrada més de viatjar és veure a la gent dels diferents llocs. El món està ple de diversitat i aquest és un dels seus encants. Per aquesta raó dedico aquest post a la gent del món, tan diferents i tan semblants alhora.

Per aquest post proposo una cosa nova, apretar el play d'aquesta cançó i mirar detingudament les fotos.

Marrakech

Ahir vaig tornar de Marrakech, pràcticament mai repeteixo destinació, el món és prou gran com per poder anar sempre a llocs nous però de vegades val la pena fer excepcions.



Em vaig agafar aquesta escapada d'una forma molt diferent a com ho faig normalment, amb molta calma i una tranquilitat absoluta. A part d'alguna que altra anècdota que ara no venen al cas, tot ha anat rodat.



Durant aquests dies he tingut la possibilitat de veure les coses d'una forma diferent, gaudir dels petits privilegis que se't regalen de tant en tant i buscar un punt de vista diferent.



Fins i tot el treball fotogràfic ha sortit diferent. Acostumo a fer reportatge, buscant instants i situacions interessants, però aquesta vegada he canviat de registre. El treball que ha sortit és molt més personal, no he buscat tant l'objectivitat i si algú més profund, més meu.

Què és fotos de baixa resolució dins una targeta de de 10GB?

Fotos de baixa resolució dins una targeta de de 10GB és un blog personal, on s'expliquen anècdotes i aventures varies sobre la vida de l'autor i sobretot dels viatges realitzats, en aquest blog també es poden trobar gran varietat de fotos relacionades amb el què s'explica.

Per començar, vull fer referència als companys de viatge, que pràcticament mai són els mateixos, però has de saber amb qui ajuntar-te.

En el meu últim viatge vaig marxar amb un amic de tota la vida, amb qui hem compartit tota classe de moments, el Martí, i un amic seu, el Marc. Ells marxaven quatre messos amb la furgoneta des de Catalunya fins a Turquia. I jo m'hi vaig apuntar per fer un tros del camí amb ells.



En aquella furgoneta hi havia molts km. recorreguts. En Marc, un professor d'educació física, que ha voltat per tot Europa, ha passat un any de la seva vida de ruta per la índia, Cambodja, Vietnam i Laos. En Martí, un fisioterapeuta, que apart dels seus viatges per Europa, també ha invertit més de mig any en conèixer Sudamèrica. I també els meus escampats entre Europa, Àsia, algu d'Àfrica, centre Amèrica i Nord Amèrica.

En moltes ocasions m'han dit que tinc molta sort per haver rodat tant, i jo sempre contesto el mateix. En això com en tot a la vida, la sort no es té, es busca. Fins aquest moment pràcticament no he repetit companys de viatge, sempre intento trobar un bon plan i bona gent amb qui ajuntar-me. Hi ha gent que pensa que el més important és la companyia, però jo sóc del pensament que el viatge és l'objectiu i la companyia és el peatge. Aquest plantejament a vegades pot sortir molt bé, d'altres no tan, però tu ja ets on volies.