Pushkar, la gran sorpresa

La sorpresa més gran que vaig tenir a la índia va ser Pushkar, de sobres és coneguda fama que té Agra i el Taj Majal. Varanasi i els seus espectaculars ghats, Jaisalmer i l'entrada al desert, entre molts d'altres... però jo em vaig enamorar de Pushkar!







Però què és Pushkar? Doncs és una població de 14.000 habitants. on hi ha més de 400 temples i un dels pocs construïts en honor de Brahma. Cosa que fa la ciutat un punt de pelegrinatge per als hindús i per això el viatger ha de ser especialment curós en respectar les costums locals. Això vol dir que res de menjar carn, ous, tampoc beure alcohol (hi ha contraband, això ho puc jurar). És una ciutat dedicada al turisme, on segur que no hi ha cap problema de res, et pots orientar perfectament bé i caminar de punta a punta gràcies al seu tamany.





Però si alguna cosa distingeix a Pushkar és la seva Fira del Camell. Aquest esdeveniment anual que sol celebrar al novembre originalment servia únicament per a la compra-venda de bestiar, però amb l'arribada del turisme s'ha convertit en una atracció importantíssima. Pot arribar a convocar més de 200.000 persones i uns 50.000 camells entre d'altres. D'una banda, els comerciants es dediquen al seu negoci, i al mateix temps té lloc la festa. Competicions de bestiar, exhibicions, música, encantadors de serps. Tot això en el desert i amb un ambient ple de color, música i folklore. Sens dubte, imprescindible si s'està al Rajasthan per aquesta època de l'any. En el nostre cas, vem organitzar tot el viatge de forma de poder ser a la població durant aquestes dies.









Pushkar té el nom gràcies al llac que hi ha al mig, sense tenir res a veure amb Varanasi, la ciutat de Pushkar compte amb 52 ghats al costat del llac els que veurem als pelegrins hindús portant a terme els banys sagrats. S'ha d'anar molt alerta al fer fotos perquè está prohibit... o sigui, que si no es pot resistir la temptació... s'ha de fer d'amagat.







La nostra experiència és que pràcticament segur que per arribar aquí has de fer escala a Ajmer, una ciutat propera, que podriem dir que és la Meca musulmana de la índia, l'únic lloc de tot el viatge, on vaig patir, cap més guiri en tota la ciutat i aquella veu d'alarma dins el cap per fanatisme religiós...








A Pushkar no hi ha tuc-tucs, doncs la millor opció és anar a peu. Les distàncies són petites.











Pushkar és una ciutat màgica i mística.

中国的记忆 (records des de Xina)

L'altre dia menjant en un restaurant xinès, em van començar a venir al cap tots els records de les tres setmanes que vaig passar a Xina.





Aquell viatge va ser un punt de inflecció, allà vaig decidir que havia d'estudiar una carrera, va ser el primer viatge que vaig fer sol, el primer viatge llarg amb escales, on em vaig haver de espavilar, saber que a l'aeroport de Helsinki el cafè és molt car, seure al costat d'un xinès que em donava pernil serrà, i jo com a bon nen sense agafar coses de desconeguts ... ara possiblemente hauria agafat pernil i demanat una ampolla de vi per compartir i intercanviar vivències.







Després de 12 hores de vol i una escala inesperada a Pekín, vaig arribar a Xangai, que em va donar la impression de ciutat lletja, bruta, fosca i pensava ... què faig aquí? Just el temps de fer una mica de relax al sofà, una dutxa, tornar a sortir al carrer i la visió ja havia canviat, en aquest moment es van obrir infinitat de possibilitats, la Xina que evoluciona dia a dia, on pots comprar el què vulguis a bon preu, les seves noves construccions, menjar de tots els països imaginables, trens bala, etc, etc





O la Xina ttradicional, amb els seus monestirs, la muralla, els hutongs de Pekín, la ciutat prohivida, els temples, els 10 graus sota zero a la plaça Tiananmen, Suzhou, etc, etc





Total, que en menys de quatre dia ja m'havia plantejat deixar-ho tot enrere i traslladar-me a aquest país, una mica recelós amb la resta del món, però amb un gran potencial. De moment, aquest pensament està aparcat però no oblidat.

Camí de Benarés, Índia

El que més recordo del meu viatge a l'Índia són els trasllats d'un lloc a altre. En aquesta ocasió parlaré del camí a Benarés i els 600km per arribar-hi des d'Agra.



Un tren, tercera classe i un vagó ple de lliteres ple arrebossar. D'això ja fa molt de temps però ho recordo com si fos ahir. Jo amb la meva motxilla fent de coixí al tercer pis de la llitera, el sostre del vagó a 20 cm i un recorregut de 15h per endavant. El primer que pensar va ser, es passarà ràpid perquè podré dormir ... amb el que jo no comptava era el venedor de te que passava cada 20 minuts cridant chai, chai tea. En definitiva, de dormir res...





A les deu del matí ens plantem a Benarés, amb son, gana i personalment un mal de cap, que estava a punt d'augmentar. Al sortir de l'estació, una núvol de taxistes de rickshaw, àlies tuc tuc, volen sobre nosaltres per oferir-nos el seu servei. Per sort, ja feia dies que donàvem voltes pel país i ja sabiem com solucionar el tema, es diu competència deslleial, si tu no em fas el preu que vull, ho farà un altre. Total, acabem els meus tres acompanyants amb les maletes, un noi que haviem conegut al tren, el conductor i jo pujats en un minitrasto d'aquests, que ens porta al centre.





Un cop a Benarés nomès dir que jo pensava que si havia de trobar el meu jo interior, ho faria allà, entre els seus ghats arran del Ganges, les flors, els crematoris, entre d'altres però no ho vaig fer, encara segueixo buscant. Tot i que és un lloc increhible, on es respira història, cultura i molta espiritualitat. Si es va a per aquests indrets ha de ser un visita obligada, pel què representa.

Japó

Se'm pot tractar d'oportunista però crec que tal i com aquesta l'actualitat és una bona idea dedicar almenys un post al Japó, un país on ara mateix es passa molt malament i aquesta és la meva manera de retre un sincer homenatge.



Durant la meva estada a Japó, com pràcticament sempre, vaig estar de ruta però hi ha dues ciutats que em van deixar al.lucinat i més que al país, que és una passada, vull fer referència aquests llocs concretament.



Tokio
Fileres de gratacels i llums de neó emeten pampallugues al ritme dels missatges comercials, que bramen pels carrers de Shinjuku i Shibuya. Els homes de negocis amb tratges foscos caminen per Ginza, on dones impecablement vestides prenen cafè amb bosses de Prada i Louis Vuitton. Els vagons de tren plens de gent s’aglomeren a les hores punta. Els petits santuaris desprenen l’olor de l’encens i la llotja del peix es posa en marxa abans que surti el sol. Mentre els joves esperen el primer tren del matí, que els portarà a casa després de passar la nit a Roppongi. Tot això era Tokio, un bullici en permanent evolució.













Kyoto
És, al igual que Tokio, una ciutat de formigó i llums de neó que ha de ser una visita obligada durant l’estada a Japó, però Kyoto, més que cap altra ciutat del país, pot oferir les maravelles d’aquesta cultura. Jardins amb superficies de “còdols” dibuixades amb rastell, temples amb teulades de formes sinuoses o geishes, que es mouen amb petits passes ràpides per arribar puntuals a les cites.







Les primeres impressions poden ser frustrants si no s’investiga a fons, ja que és una ciutat amb molt a oferir, més de 2.000 temples i santuaris, tres palaus i dotzenes de jardins i museus. Es podrien dedicar mesos o fins i tot anys a descobrir Kyoto i encara seria una ciutat plena de sorpreses.

Gent del món

Una de les coses que m'agrada més de viatjar és veure a la gent dels diferents llocs. El món està ple de diversitat i aquest és un dels seus encants. Per aquesta raó dedico aquest post a la gent del món, tan diferents i tan semblants alhora.

Per aquest post proposo una cosa nova, apretar el play d'aquesta cançó i mirar detingudament les fotos.