Mèxic, una mica de relax

Hi ha dues versions de Mèxic, com en tot. La que surt a la tele, amb segrestos, drogues, etc etc etc i l'altra, la que jo i pràcticament tothom que ha anat allà de vacances coneix ... Mèxic és un d'aquests llocs que vas amb una maleta i no cal pensar en res més, només en els dies que vénen de platja, piscina, menjar, beure i oblidar-se de qualsevol cosa.

Si, si parlo de les anomenades vacances de "pulcerita", personalment no m'agraden però s'ha de reconèixer que de tant en tant i per fer un descans senten d'escàndol.

Aixecar-se al matí amb l'única preocupació d'escollir un restaurant diferent al del dia anterior, o preocupar-se perquè el banyador encara està moll de la capbussada de la nit ... en fi, si estàs estressat i tenens diners per invertir en relax, aquest és el teu lloc.

Chichén Itzá

Finals de carrera i es preparava el viatge. Després d'un temps discutint quina podria ser la millor destinació. Finalment, alguns van decidir anar a Mèxic, on em vaig afegir.

La veritat és que ni Mèxic ni sudamerica m'hagi cridat mai massa l'atenció però, havia una cosa cosa que si em resultava molt llaminera del viatge, el Chichén Itzá.

Una meravella construïda a la peninsula del Yucatan per allà el 500 d.c. Que un cop veus en directe de deixa fascinat per la seva majestuositat, la culturalitat que arrebossa, l'esforç i les creences que s'hi intueixen.

D'altra banda, em va deixar molt sorprès la poca gent que havia al lloc, pensava que s'hauria de veure tot amb aglomeracins de gent per tot arreu però no. Punt a favor!

Gent del món

Una de les coses que m'agrada més de viatjar és veure a la gent dels diferents llocs. El món està ple de diversitat i aquest és un dels seus encants. Per aquesta raó dedico aquest post a la gent del món, tan diferents i tan semblants alhora.

Per aquest post proposo una cosa nova, apretar el play d'aquesta cançó i mirar detingudament les fotos.

Les dues cares de Cuba

Aquestes imatges havia de ser presentades quan Fidel es morís però com aquest home funciona amb piles Duracel, les presento en abans d'hora.

El treball Les dues cares de Cuba vol reflexar les dues realitats que viu l'illa de l'Amèrica Central, dues cares d'una mateixa moneda amb un univers que les separa. Es tracta de diferents situacions, indrets o objectes semblants que comparen les dues Cubes. És a dir, les imatges ens mostren els dos nivells de vida que podem trobar a la fins ara dictacura de Fidel Castro i que no són tan lluny, geogràficament, l'un de l'altre ja que no existeix un nivell intermig.



Per una banda tenim les bones infraestructures i els paratges més inquietants, sobretot relacionats amb el turisme i tot el que l'envolta, la cara agradable de l'illa tot i ser minoritària. Aquesta, a més, és la imatge de Cuba de cara a l'exterior, sobretot pel que fa a Europa, un paradís de relax amb platges paradisíaques i palmeres gegants.



Per l'altra tenim la Cuba real, la Cuba del carrer, Cuba amb la seva gent de classe mitjana que pot passar gana, viure en cases deplorables o treballar en condicions força precàries. De fet, aquesta realitat és la que s'endú més part del pastís i de bon tros.



Mitjans de transport, entreteniment, menjar i edificis són alguna de les variables que compara aquest treball. Una imatge no pot esborrar-ne una altra i les dues cares de Cuba demostra que per cada imatge espectacular de Cuba ni pot haver deu de reals, perquè Cuba és tant l'una com l'altra.