martes, 23 de agosto de 2011

Santorini, unes vistes d'escàndol



Una de les meves il.lusions des de petit era anar a Santorini. Possiblement l'illa grega més famosa i amb raó.



Fa un parell o tres d'anys els meus pares es van deixar caure per allà i al veure la fotos s'em posaven les dents llargues a més no poder, fins que finalment, hi he pogut anar.






S'ha de reconèixer que Santorini té poc a fer, un cop has visitat les vistes de postal i també has vist la posta de sol ja has cumplert amb l'expedient. Però realment, és un lloc molt recomanable.





Agafar un cotxe i disposar-se a patejar la illa de banda a banda, sense horaris, sense presses però sense pauses, aprofitant al màxim el dia.







Al matí arribar fins al far de Faros, al migdia dirigir-se cap Perivolos, on es pot menjar en qualsevol dels abundants restaurants de davant la platja. Una de les sorpreses de l'l'illa va ser el poble de Pirgos, on es pot passejar tranquil.lament pels seus tranquils carrers. Per després fer un una parada obligatòria a Thira, amb els seus rucs i les espectaculars vistes a la caldera. Per acabar el dia, a Oia, on es pot fer una capbussada en alguna de les incomptables piscines d'escàndol abans de dirigir-se al final de poble, on hi ha la posta de sol més bonica de tot Santorini.



lunes, 22 de agosto de 2011

La volta al món, aquell projecte que sempre es manté



La volta al món és un d'aquests projectes que sempre donen voltes al meu cap. És una idea que em fascina i m'atrau. El fet de poder conèixer l'ample món, amb tota la seva varietat.

El gran problema? Els diners ... ja que el temps amb la situació econòmica mundial, no ho és, perquè no hi ha feina i pots tirar-te més d'un any a l'atur.

Però tornant al tema dels diners, recentment he parlat de diferents opcions de viatjar barat i gastar poc en allotjament. Doncs ara el problema quin és? el transport? Comprar un bitllet de Barcelona a Xangai pot costar 700 euros, un de Xangai a Sydney 700 més i de Sydney a Hanoi tres quarts del mateix, suma i sigue .... plantejar-ho d'aquesta manera ja ho fa impossible. però hi ha altres formes!

El web oneworld és una associació de 12 de les majors companyies aèries del món que permeten a un preu més que raonable fer la volta al món en un màxim de 12 mesos.



Les tarifes són molt flexibles, pots escollir quants continents vols visitar, i et calculen el preu a partir de les milles volades, amb un preu màxim de 3600 euros.

El funcionament de la seva web és molt fàcil, primer selecciones la ruta que vols fer, consultes les Disponivilitat horàries, etc, etc i quant ho tens tot amb un simple tarjetazo ja teniu un viatge organitzat.

I recorda a fer-te soci de qualsevol de les companyies d'aquesta aliança, d'aquesta manera acumules punts per aconseguir descomptes en propers viatges. ;)

A volar!

domingo, 14 de agosto de 2011

Com donar voltes de forma econòmica?



La resposta és CouchSurfing. Una web que posa en contacte a gent de tot el món que ofereix un sofà, on allotjar-se després d'un llarg dia de viatge, a altres usuaris de la mateixa web.

S'han de reconèixer que funciona, i s'aconsegueix molt més que una nit (o diverses) de franc. Per mi el més important és el fet de poder sondejar el país des dels ulls d'un autòcton, cosa que de vegades és complicat.

Saber que quan fas alguna cosa, és perquè t'ho han recomanat gent que és del lloc i t'aconsellen a partir dels seus gustos és jugar sobresegur.

D'altra banda, es fan molts contactes ja que tu també pots rebre gent a casa, d'aquesta manera aconsegueixes amistats en altres llocs del món. La gent que acostuma a viatjar d'aquesta forma és molt oberta a les novetats i no tenen problemes a obrir les portes de casa seva a futures ocasions.

Aquest estiu per exemple he rebut peticions de gent de Canadà, Rússia, Brasil, entre altres. A qui no li interessa fer contactes al voltant del món per més endavant?

A vegades quedar-se a casa... surt més car.

martes, 9 de agosto de 2011

El barat de vegades ... surt car

De vegades el barat surt car i relacionat amb els viatges ... em refereixo sobretot als vols.



Era molt bonic fa uns anys quan et venia algú i et deia, he comprat un vol per 0,01 €. Doncs la llegenda urbana està molt bé però no deixa de ser això, una llegenda urbana. Després de pagar aquest preu pel vol, et comencen a carregar impostos, cobrament amb targeta i un etc de coses que al final fa que ja no sigui barat.

Fins aquí bé ... però hi ha molt més! a partir d'aquí, parlo del que jo dic invertir en qualitat de vida.

Pagar una mica més i arribar a un aeroport principal, invertir en qualitat de vida.
Pagar una mica menys i arribar a un aeroport perferic mal comunicat, no fer-ho.
Pagar una mica més i poder marxar amb el vol a les 10 del matí, invertir el qualitat de vida.
Pagar una mica menys i marxar a les 6 del matí oa les 12:30 de la nit, no fer-ho.
Pagar una mica més i poder dormir en un hotel, invertir en qualitat de vida.
Pagar una mica menys i haver de dormir a l'aeroport, no fer-ho.
Pagar una mica més i baixar de l'avió i pujar a un metre, invertir en qualitat de vida.
Pagar una mica menys i baixar de l'avió i haver de passar dues hores en un bus fins arribar a destí, no fer-ho.
Pagar una mica més i poder portar l'equipatge que vulguis, invertir en qualitat de vida.
Pagar una mica menys i haver de passar una setmana amb una bossa de 35l, no fer-ho
...

En fi, a vegades val la pena pagar i donar-se el gust

viernes, 5 de agosto de 2011

Chichén Itzá



Finals de carrera i es preparava el viatge. Després d'un temps discutint quina podria ser la millor destinació. Finalment, alguns van decidir anar a Mèxic, on em vaig afegir.

La veritat és que ni Mèxic ni sudamerica m'hagi cridat mai massa l'atenció però, havia una cosa cosa que si em resultava molt llaminera del viatge, el Chichén Itzá.

Una meravella construïda a la peninsula del Yucatan per allà el 500 d.c. Que un cop veus en directe de deixa fascinat per la seva majestuositat, la culturalitat que arrebossa, l'esforç i les creences que s'hi intueixen.

D'altra banda, em va deixar molt sorprès la poca gent que havia al lloc, pensava que s'hauria de veure tot amb aglomeracins de gent per tot arreu però no. Punt a favor!













lunes, 1 de agosto de 2011

Com trobar on dormir?

Avui us diré les dues pàgines que més utilitzo a l'hora de buscar lloc on dormir, les dues webs són per trobar allotjament però la primera sobretot hotels i la segona per trobar albergs.

www.booking.es és una web on trobar hotels de tot el món i amb les millors ofertes, o això diuen ells. El millor característica d'ella és que es poden llegir els comentaris d'altres usuaris que han anat i les seves opinions.



www.cafeytren.com d'altra banda, és una web més aviat encaminada a viatges en motxilla, on hi ha tota la informació sobre: trens, ferris, etc. A part d'això en ella també es poden trobar albergs de tot el món, on pel mòdic preu de 8 euros pots compartir habitació i bany amb vint persones més.



Que dormiu bé

domingo, 31 de julio de 2011

Myconos



Myconos és una illa amb aigües transparents i pel que diuen, de bona festa.



Pel què fa a la festa no puc dir res perquè no la vaig provar, eren dies de relax, calma i gens de ressaca. Aixecar-se amb calma al matí, decidir una platja i a refrefrescar-se una estona.



Després d'una mica de xap xap i molt de sol, anar a menjar alguna cosa i després de tot un bon cafè Frape. Una de les grandeses d'aquest país és que es prenen 2 hores fent el cafè (potser és per això que van així) i clar ... perquè duri dues hores ... el cafè ha de ser en got gran i costar 4 €.





Hi ha infinitat de platges on anar però pel meu gust, Panormos va ser la millor de les que vaig veure. Un paradeta chill-out, on prendre alguna cosa, música, etc i tot davant una platja gran però amb relativament poca gent, de la que pots fugir si te'n vas una mica a l'esquerra, on hi ha una espècie de caleta arasarada del vent.







Després d'una bona dutxa direcció a Myconos town, una localitat amb encant però amb molt molt molt turista, que és el que es troba si vas de vacances al juliol.







Un cop allà, hi ha infinitat de coses per fer, anar a la zona dels molins i perdre's enmig de la marabunta de gent, visitar la petita Venècia o desibucart-se pels carrerons, però al final sempre es troba algun lloc familiar, mirar botigues i buscar un lloc tranquil per sopar. Això si! O et gastes molt molts diners, o no perdis el temps demanant peix ;)



En definitiva, a part del vent, el paisatge rocós i sec, l'illa és digna de la fama que la precedeix, si es va a Grècia és un bon lloc, on deixar-se caure.