
Aquest post vol ser una dedicatòria a tota aquesta gent, la gent que ha decidit viure una vida no marcada, sense índex ni pauta, una vida a la carretera.

Aquesta visió de la llibertat és molt romàntica però com tot té els seus contres, ja que aquest estil de vida va acompanyat de baix pressupost, hostals de mala mort, dutxes d'autopista i de menjar qualsevol cosa per acabar el dia.

Escric aquestes línies des de Trieste, on he arribat per casualitat i des d'on aniré cap a zagreb per d'allà agafar un autocar cap a Rússia? Turquia? Montenegro? No ho sé, ves a saber on em portarà la llibertat.


No hay comentarios:
Publicar un comentario