Japó

Se'm pot tractar d'oportunista però crec que tal i com aquesta l'actualitat és una bona idea dedicar almenys un post al Japó, un país on ara mateix es passa molt malament i aquesta és la meva manera de retre un sincer homenatge.



Durant la meva estada a Japó, com pràcticament sempre, vaig estar de ruta però hi ha dues ciutats que em van deixar al.lucinat i més que al país, que és una passada, vull fer referència aquests llocs concretament.



Tokio
Fileres de gratacels i llums de neó emeten pampallugues al ritme dels missatges comercials, que bramen pels carrers de Shinjuku i Shibuya. Els homes de negocis amb tratges foscos caminen per Ginza, on dones impecablement vestides prenen cafè amb bosses de Prada i Louis Vuitton. Els vagons de tren plens de gent s’aglomeren a les hores punta. Els petits santuaris desprenen l’olor de l’encens i la llotja del peix es posa en marxa abans que surti el sol. Mentre els joves esperen el primer tren del matí, que els portarà a casa després de passar la nit a Roppongi. Tot això era Tokio, un bullici en permanent evolució.













Kyoto
És, al igual que Tokio, una ciutat de formigó i llums de neó que ha de ser una visita obligada durant l’estada a Japó, però Kyoto, més que cap altra ciutat del país, pot oferir les maravelles d’aquesta cultura. Jardins amb superficies de “còdols” dibuixades amb rastell, temples amb teulades de formes sinuoses o geishes, que es mouen amb petits passes ràpides per arribar puntuals a les cites.







Les primeres impressions poden ser frustrants si no s’investiga a fons, ja que és una ciutat amb molt a oferir, més de 2.000 temples i santuaris, tres palaus i dotzenes de jardins i museus. Es podrien dedicar mesos o fins i tot anys a descobrir Kyoto i encara seria una ciutat plena de sorpreses.