El que més recordo del meu viatge a l'Índia són els trasllats d'un lloc a altre. En aquesta ocasió parlaré del camí a Benarés i els 600km per arribar-hi des d'Agra.
Un tren, tercera classe i un vagó ple de lliteres ple arrebossar. D'això ja fa molt de temps però ho recordo com si fos ahir. Jo amb la meva motxilla fent de coixí al tercer pis de la llitera, el sostre del vagó a 20 cm i un recorregut de 15h per endavant. El primer que pensar va ser, es passarà ràpid perquè podré dormir ... amb el que jo no comptava era el venedor de te que passava cada 20 minuts cridant chai, chai tea. En definitiva, de dormir res...
A les deu del matí ens plantem a Benarés, amb son, gana i personalment un mal de cap, que estava a punt d'augmentar. Al sortir de l'estació, una núvol de taxistes de rickshaw, àlies tuc tuc, volen sobre nosaltres per oferir-nos el seu servei. Per sort, ja feia dies que donàvem voltes pel país i ja sabiem com solucionar el tema, es diu competència deslleial, si tu no em fas el preu que vull, ho farà un altre. Total, acabem els meus tres acompanyants amb les maletes, un noi que haviem conegut al tren, el conductor i jo pujats en un minitrasto d'aquests, que ens porta al centre.
Un cop a Benarés nomès dir que jo pensava que si havia de trobar el meu jo interior, ho faria allà, entre els seus ghats arran del Ganges, les flors, els crematoris, entre d'altres però no ho vaig fer, encara segueixo buscant. Tot i que és un lloc increhible, on es respira història, cultura i molta espiritualitat. Si es va a per aquests indrets ha de ser un visita obligada, pel què representa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario